Acompanyament individual 

«La psicoteràpia és un espai d’escolta, respectuós, confidencial, que no jutja, i professional, que permet mirar-se i mirar al món, amb la intenció de cambiar-se i cambiar-lo, per millorar” – Pablo J. Juan Maestre

L’acompanyament individual de la clínica psicocorporal és una psicoteràpia de mirada psicoanalítica i somàtica, que se sustenta en les fases del desenvolupament biopsicosocial, l’anàlisi del caràcter, la intervenció corporal, els actings (moviments neuromusculars) i la respiració conscient.

L’objectiu de la clínica psicocorporal és conèixer la realitat de la persona, el seu desequilibri emocional, neurovegetatiu, energètic i vital i, des d’aquí, qualsevol aspecte de la seva conducta i del seu malestar.

L’abordatge d’aquesta clínica es centra, de forma específica, en la cuirassa o armadura muscular i la seva corresponent expressió psíquica, que donen lloc a una estructura de caràcter (una forma de ser i relacionar-se amb el món) diferent en cada persona.

La cuirassa acompleix una doble funció: d’una banda, protegeix del dolor i de l’altra, bloqueja i anestesia el plaer per la vida. S’expandeix així, per tots els nivells: muscular, perquè crea bloquejos en la pròpia musculatura, caracterial, perquè genera formes de vida monòtones i restrictives i energètic, perquè desvia el fluir de l’energia en el cos per mantenir l’armadura activa, que ja s’ha convertit en un “modus operandi” de supervivència reactiva.

Generalment, la persona no s’adona de la cuirassa en sí, sinó de la distorsió de les seves percepcions de la vida: se sent poc interessada en les coses, rígida, buida, o bé experimenta ansietat, palpitacions, afeccions intestinals, insomni, nàusees, etc. 

A través de la creació d’un espai d’observació i escolta empàtica, es va gestant una relació terapèutica que facilita el procés psicocorporal de la persona i l’ajuda a flexibilitzar els bloquejos musculars, a elaborar els aspectes del caràcter que generen disfunció i a restablir un moviment energètic que permet reactivar el plaer del moviment natural pulsàtil de l’ésser, en contacte amb un mateix, els altres i el món. 

Sense induir, ni provocar emocions, ni regressions, sinó a través de l’adquisició d’una progressiva consciència de sí mateixa, la persona sent la diferència entre el jo i el caràcter, comprèn la relació entre la seva història i la seva conducta actual, reconeix els seus límits i potencialitats i va aprenent a viure la seva realitat a través d’una cuirassa-caràcter neuroflexible, disponible per la vida.

En essència, aquest treball facilita la maduració biopsicosocial de la persona, mitjançant l’increment de l’elaboració mútua entre pacient i analista i la sedimentació dels descobriments que es van produint dins de les sessions.